La finca Can Martí
Pertany a la família Torelló des del segle XIV (1395) i ocupa 135 hectàrees a la comarca de l’Alt Penedès. Cultivem les varietats de raïm blanc Macabeu, Xarel.lo, Parellada, Malvasia, Chardonnay i Muscat, i les negres, Garnatxa, Cabernet Sauvignon, Merlot, Pinot Noir i Syrah.
VITICULTURA ECOLÒGICA
Tant les vinyes com les oliveres de la finca Can Martí són ecològiques i certificades pel CCPAE (Consell Català de la Producció Agrària Ecològica), l’òrgan públic encarregat de vigilar el compliment de la normativa europea.
Vídeo en format 3D que s’endinsa i ens mostra la finca Can Martí
Les normes de la producció ecològica prohibeixen l’ús de productes i fertilitzants d’origen químic de síntesi i preveuen la seva substitució per altres d’origen natural. A la finca Can Martí s’utilitza coure, sofre, tècniques de confusió sexual i adobs procedents de la ramaderia ecològica. A més la viticultura ecològica busca l’increment de la biodiversitat dins i al voltant de la de la vinya. Dins, mitjançant la tècnica de cobertes vegetals entre les files de ceps que millora el sòl, aporta nutrients i augmenta els enemics naturals que controlen les plagues. Les zones d’arbusts perifèrics de les parcel·les també permeten la proliferació d’insectes, aràcnids, ocells i rèptils, enemics naturals de les plagues.
ELS SÒLS I LA CLIMATOLOGIA DE LA FINCA
Els sòls de la finca Can Martí s’han format a partir de sediments provinents del Massís del Garraf, dipositats fa milers d’anys. Una de les característiques més destacades dels sòls de la finca és la presència d’acumulacions de carbonat càlcic. El pas de l’aigua de pluja a través del sòl, dissol els carbonats presents i els arrossega fins a certa profunditat. La repetició continuada d’aquest procés acaba produint acumulacions. Quan aquestes es fan massives, al cap de milers d’anys, es cimenten i formen una capa dura que es denomina horitzó petrocàlcic.
Aquesta capa dura limita la disponibilitat d’aigua de la vinya i de la producció, però és un factor que dóna qualitat al raïm. Aquests tipus de sòls tenen milers d’anys i unes característiques especials per a la producció de raïm de qualitat, per tant, són un patrimoni natural i un valor de producció a preservar.
La climatologia a la finca Can Martí es caracteritza per ser típicament mediterrània, temperada, pròpia de la zona litoral i prelitoral del sud de Catalunya. Durant el període 2006-2015 les temperatures mitjanes anuals van ser de 15 graus C, la pluviometria mitja de 515 mm i la evapotranspiració de 1033 mm. La poca precipitació durant l’estiu afavoreix la bona maduració.
A la finca es conserven dues masies medievals, Can Martí de Dalt (Mas de la Torrevella) i Can Martí de Baix, seu del celler i on s’ubiquen les instal.lacions. Segons exposa la tesi doctoral Cum Laude del Dr. Arquitecte Joan Curós, Can Martí de Baix, escollida per l’autor d’entre centenars, pertany al tipus de “masia de vinya” en la qual tot el conjunt edificat s’articulava entorn un pati exterior, com a espai central dels seus edificis, amb una gran superfície i ubicada en mig d’un terreny pla.
La masia constava de tres plantes, la baixa ocupada pel bestiar, la primera destinada a habitatge i la segona, les golfes, es dedicava a emmagatzemar i assecar els productes recol·lectats i estava construïda en grans murs de pedra, amb sostre amb bigues de fusta i cobertes amb teula àrab.
LA FLORA I LA FAUNA DE LA FINCA
Són presents més de 50 tipus de vegetació, entre elles, el cep, l’olivera, el pi, el roure, l’alzina, el pollancre, el salze, l’àlber, els esbarzers, la cua de cavall, l’heura, la ginesta, el fonoll, la xicoira, l’orenga o la farigola. S’han identificat més de 30 espècies d’ocells, entre elles, el gris, el gaig, el pardal, el ratoner, la cadernera, el pinsà, la garsa real, l’oreneta, la puput, la garsa, l’ànec o la perdiu i 9 espècies de mamífer, la guineu, el senglar, la feixina, la geneta, el teixó, el conill, l’esquirol, el ratolí de bosc i la ratapinyada. S’ha identificat també rèptils i amfibis com el drac, el llangardaix comú, la sargantana ibèrica, la tortuga de rierol, la serp d’aigua, la salamandra, la granota vermella, el gripau i la serp de collaret. Cal esmentar que el bosc és hàbitat de molts artròpodes, com per exemple insectes i aràcnids, que, al mateix temps, serveixen d’aliment a la gran majoria de la fauna que allà habita.
LA FLORA I LA FAUNA DE LA FINCA
Són presents més de 50 tipus de vegetació, entre elles, el cep, l’olivera, el pi, el roure, l’alzina, el pollancre, el salze, l’àlber, els esbarzers, la cua de cavall, l’heura, la ginesta, el fonoll, la xicoira, l’orenga o la farigola. S’han identificat més de 30 espècies d’ocells, entre elles, el gris, el gaig, el pardal, el ratoner, la cadernera, el pinsà, la garsa real, l’oreneta, la puput, la garsa, l’ànec o la perdiu i 9 espècies de mamífer, la guineu, el senglar, la feixina, la geneta, el teixó, el conill, l’esquirol, el ratolí de bosc i la ratapinyada. S’ha identificat també rèptils i amfibis com el drac, el llangardaix comú, la sargantana ibèrica, la tortuga de rierol, la serp d’aigua, la salamandra, la granota vermella, el gripau i la serp de collaret. Cal esmentar que el bosc és hàbitat de molts artròpodes, com per exemple insectes i aràcnids, que, al mateix temps, serveixen d’aliment a la gran majoria de la fauna que allà habita.
En 2018 es van instal·lar vuit caixes-niu per a abelles, en un dels boscos de la nostra finca de Can Martí. Les abelles juguen un paper fonamental en la sostenibilitat de la biodiversitat, donada la seva funció pol·linitzadora. No és l’únic insecte que pol·linitza, però si un dels quals més eficàcia té.
